Quins dies!!!

Esta setmana costarà d'oblidar, per coses bones, i per coses roins. Hi ha haguts moments inoblidables, i situacions que no li les done a passar a ningú.

Comencem la setmana amb el magnífic concert que els Obrint Pas i Atzukak van oferir al pati d'unes escoles del municipi. Un festival sense incidents, amb centenars de joves del poble i de la comarca gaudint de la boa música en valencià. Tota una sèrie d'amenaces i insults s'han vessat sobre este concert o sobre els grups que tocaven. Al remat, res de res. Festa, diversió, música i treball. És molt senzill. Qui no vulga vindre no passa res, però que no fique la por en el cos als que volen vindre. Vivim en la societat de la llibertat, per molt que uns quants vullguen fer-nos creure que vivim en la societat de la por.

La vesprada del dimecres la comencem a Casa Carinyo, el nou restaurant dels germans Jordi i José Juan, jo pensava anar i sopar, però hi havia tant gent (molt bon senyal) que tant sols em vaig poder fer unes cerveses (Aniré a dinar un altre dia). Espere que vos vaja bé.
Continuem el dimecres a Sueca amb un concert dels Antònia Font. El grup va ser meravellós, l'acústica costarà d'oblidar. Va ser una festa completa on vam coincidir quatre alcaldes del BLOC (Agullent, Xeresa, l'Olleria i Sueca) i on vaig tornar a veure al meu amic de l'ànima i (ex)company (temporal) Ferran i la seua companya Imma. (Hem de quedar per sopar...)
Els mallorquins tenen un directe potent i molt popi, encara que me se queixen Vicent i Jesús (vosaltres sou més heavies).

El dijous va començar amb aigua, però amb un èxit de les activitats organitzades per l'Ajuntament de cara a les famílies. La desgràcia va vindre per la nit. Dos veïnes de l'Olleria van morir al barranc del Salido a la zona de la Foia de la Palmera. El rescat dels cadàvers no va ser gens fàcil. Els mitjans ja han donat informació del que va passar i no crec convenient aprofundir més. Gràcies als membres de la Policia Local de l'Olleria, el quarter de la Guàrdia Civil de l'Olleria i el destacament del Cos de Muntanya d'Ontinyent per la feina ben feta.

El divendres va ser un dia per oblidar. A l'Ajuntament Miguel, Imma i Isabel no van parar. Després es va afegir Manolo i Juan Carlos. Vam passar tot el matí amb la família per acompanyar-los en estos moments tant difícils posant a la seua disposició agents de la policia local (a tots moltes gràcies i enhorabona per la feina ben feta), metges al centre de salut (moltes gràcies per acollir-nos) i un psicòleg municipal (et dec una Martín), mentre donaven a la premsa informació, sense entrar en detalls macabres. Més tard vingueren els psicòlegs que va posar a la nostra disposició el Centre d'Emergències de la Generalitat Valenciana (gràcies Irene) ells es van fer càrrec de la situació amb la Cònsol britànica d'Alacant Juliete Maric que va posar-se a la seua disposició per al que féra falta.
Per la vesprada el ple municipal es va reunir d'urgència per declarar un dia de dol i suspendre totes les activitats que continuaven per commemorar el 9 d'octubre.

I al final del dia va vindre el millor. Vaig acudir a la inauguració del que segur és una de les millors perruqueries del món, la de la meua amiga Rebeca. El local, Nou Pentinat, és modern, decorat per l'incansable Jordi Albinyana, i molt agradable. A més, puc donar fe que quan a un li tallen el pel segut allà a les cadires postmodernes que té t'hi trobes bé. Molta sort Rebeca, en esta nova aventura.

La setmana l'acabe amb una visita a Bocairent per estar present a l'atorgament de la Medalla de la ciutat de Bocairent al músic Paco Muñoz. Enhorabona! I dinant amb la meua companya, Àgueda, mentre celebrem el seu trenta aniversari. T'estime!!!

PS. la pluja no para i no puc deixar de pensar en les solsides dels camins (gràcies Emilio i treballadors de serveis municipals), les cases que amenacen en caure's (gràcies Jesús i Ramón) i els baixos i garatges que s'omplen d'aigua maltractant el benestar del veïnat.